No és agradable donar aquestes notícies, però el Mac ja no podrà escriure més en aquest bloc.
La nit de dimarts a dimecres es va morir.
Estava malalt, però ningú s’imaginava que fins a aquest punt.
Semblava un encostipat, però va resultar ser alguna cosa més que això.
La vida és el que té, que és molt puta a vegades.
Només esperem que el temps que ha estat amb nosaltres s’ho hagi passat molt bé.
Gràcies a tots pels vostres missatges, li llegíem mentre ell rosegava tot el què podia!
[@more@]
Me’n vaig a París!!!
No! Jo no! això és el què em pensava que faria quan vam pujar ahir al cotxe. Però es veu que és el "jefe" el que marxa avui a París. Va a veure futbol… com si aquí a Terrassa no en fessin, d’això! És que mira que anar tant lluny… Però ell està emocionadíssim!
Bé, ahir vaig tornar al veterinari (per variar una mica…). M’havia passat tota la setmana tossint i respirant malament. Em van fer una radiografia i em van dir (bé, els van dir) que tenia els pulmons plens de mocs.
D’aquí una estona hi torno i m’hi estaré tot el dia, es veu. Vaig sentir algo d’adormir-me (aquest tema el tinc dominadíssim… no faig res més que dormir en tot el dia!) i alguna cosa d’un tub o no sé què… La qüestió és que ara tornem a pujar al cotxe i cap al veterinari s’ha dit!
[@more@]
Està bé perquè en aquest piset on visc tinc dos llocs on estirar-me… el meu llit i el meu lavabo… ta bé!
Penseu que això de dormir sobre diaris no està malament… faig com aquella gent que fa veure que llegeix i s’acaba adormint, però dissimulant. Doncs jo directament m’hi clapo.
Crec que és molt important estar al dia del què passa al món… tot i que em costa llegir aquests diaris, més que res perquè tenen una mena de mania d’estripar-lo abans de posar-me’l. Per reconstruir una pàgina m’estic molta estona… acabo optant per dormir-hi!
[@more@]
Ahir vaig tornar a anar al veterinari, però aquest cop no vam estar tanta estona al cotxe, vam anar més aprop. Era un altre veterinari.
Ara em tornen a donar pastilles (camuflades dins un "quesito", que ja els he clitxat…) i fins i tot xarop, que es veu que el "jefe" n’és adicte, li encanta. Ara resulta que ell també té tos i de tant en tant també en pren una cullerada, (culo veo culo quiero) és que són com nens….
Allà al veterinari vaig conèixer la Pruna, una Labradora de 16 mesos que ja pesava 32 kg… I diuen que els mascles som més grans… Els "jefes" es van posar les mans al cap… 
[@more@]
Com que estic malaltó i no puc sortir al carrer, passo les hores esperant que algú em deixi algun comentari al blog.
Però res de res, nois! Jo m’espero a la cadira de l’ordinador de la "jefa", pacientment… espero que algun dia me n’escriviu algun, que sinó agafaré turtículis!
[@more@]
El veterinari em va dir que, més o menys, el cap de setmana del 20 de maig ja podria sortir al carrer. Però ahir i avui he tornat a tenir tos i mocs, així que, demà tornem cap a Barcelona a veure’l… Espero que ho arreglem aviat, perquè aquest balcó ja em comença a quedar petit.
Em sembla que, de moment, hauré de seguir veient el carrer des de la distància… 
[@more@]
Aquest matí, els "jefes" han sortit una estona. Quan han tornat m’han portat aquest regal! És fantàstic i va genial per mossegar. L’única cosa que m’intriga és el tema dels nusos… volen que els desfaci? Perquè ho he probat i res de res, eh? Els deu haver fet un tio molt i molt fort!
I l’altra incògnita… volen que quedi tan blanc com ha arribat a casa? Perquè a això sí que ja no m’hi comprometo! Entre les baves, la terra de les plantes del balcó i el plat de pinso, aquesta joguina nova pot viatjar molt! El tema blancura crec que serà impossible de mantenir.
El què sí que he vist és que me l’han canviat pel mitjó foradat i brut que a mi m’agradava tant… vaja, potser he de començar una nova etapa de la vida, ser més responsable i jugar amb joguines de grans…
Sigui com sigui, m’agraden aquests dos nusos, m’agraden!
[@more@]
Han trobat una manera eficaç perquè els faci cas. Quan em passo una mica, ja sigui mossegant, pujant a llocs que ells creuen que no es pot pujar (però que a mi m’encanta) o bé menjant-me les plantes, em pugen a coll… no m’agrada gens! Estic quiet i "acollonit". Quan em tornen a terra em porto bé una estona, més que res per quedar bé, i de seguida hi torno.
Però aviat ja no ho podran fer. Porto una mitjana de 1’5 kg per setmana! Això d’anar tant sovint al veterinari et dóna informacions d’aquest tipus…
Dimarts passat ja pesava 13’30 kg!
[@more@]
Tinc una especial devoció per les cortines. De fet, ja fa uns dies vaig voler agafar-ne unes però em sembla que em vaig passar i, de tant estirar, quasi em carrego la barra i tot. Per arreglar-ho, els "jefes" hi han fet una mena de nus i ja no hi arribo… llàstima, mira que m’agradava!
Ara només em poso darrera les cortines de l’estudi, m’hi estic força, estona ben quiet. Així vaig coneixent la gent i els gossos del barri.
Aviat podré veure’ls de més a prop! El veterinari m’ha dit que podré sortir d’aquí uns 15 dies! Ja no prenc antibiòtic i em va posar la primera vacuna que, per cert, ni vaig notar… sóc un 4×4!
[@more@]
Estic intentant pillar algo via wireless, igual si m’acosto molt al portàtil del Lluc puc llegir algun document o bé enviar un e-mail. Això del "sense cables" segur que està tan avançat que un gos com jo pot fer-ho servir.
De moment no he aconseguit res, però jo ho intento, a veure si puc parlar pel Messenger amb els meus amiguets canins!
[@more@]
