Aquest os no té gens de gust, tu! El mossego, el llepo i el porto amunt i avall i res de res, no acabo de trobar-li cap gust que no sigui de plàstic.
A més, ja em direu si pot ser que l’os de qualsevol animal sigui d’aquest color groc radioactiu…
Mmmmmm em sembla que m’estan enganyant i aquest os no era per anar al caldo de Nadal sinó que ha sortit d’un emboltori de plàstic, en una botiga d’animals…
Tot i això, és divertit mossegar-lo i jugar amb els "jefes" que me’l tirin ben lluny!
[@more@]
Aquesta tarda he estat fent unes cosetes al menjador… res, quatre coses!
M’he llegit les pàgines grogues de dalt a baix i he descobert que passar pàgines amb la boca és molt complicat!
A part, com que vaig sentir rumors que aquest vespre jugava el Barça contra el Milan (pel nivell de la bronca he entès que era molt important), he decidit que avui a casa no es veuria la tele i he anat directe al cable d’antena. Els "jefes" encara no entenen com ho he fet sense enrampar-me. El fet és que sóc un crack i l’he destrossat just perquè no funcionés, aviat faré saltar els ploms de tot l’edifici.
sense comentaris… us ho podeu imaginar, no?
Mira que són sensibles aquest parell, eh? Els monto una catifa groga ben xula i mireu com m’ho agraeixen!
[@more@]boicot
L’Eli m’ha regalat una cosa que m’encanta… el remeno i el mossego les estones que no estic mossegant els mobles. És genial, me l’emporto a tot arreu.
Però hi ha un problema, i és que els "jefes" s’han posat al cap que me’l volen passar per tot el cos sense que jo el mossegui, ni al regal ni a ells. M’ha semblat sentir que em volen respatllar i que m’agradarà molt, però a mi, el què m’agrada, és mossegar-lo dia i nit.
Són ben bojos aquests humans!
[@more@]
M’han preguntat algun cop que com m’ho faig per escriure aquest blog amb les meves potes… això d’escriure i col·locar les fotos és un tema genètic, el meu
amo és informàtic i la mestressa dissenyadora gràfica, així que el tema
ordinador el porto dins.
Fins i tot tinc el meu propi lloc dins l’estudi… al costat del Mac antic de la mestressa!
[@more@]
Ara està com molt de moda cuinar amb pètals de flors (ho sé perquè sóc un gos amb molta cultura i que llegeix molt…). A mi m’agraden més al natural, fresques, des del mateix test. Es veu que els meus amos no comparteixen aquesta opinió. Per si de cas, a mi "que me quiten lo bailao" que ja me n’he fotut una.
Aprofito el tema per desitjar-vos un bon Sant Jordi a tots!
[@more@]
El solet ja apreta al balcó de casa.
Mentre la mestressa intenta torrar-se una mica, jo vaig fent viatges de fora a dins per beure aigua i, de pas, deixo el menjador ple de petjades… els hi fa una gràcia…
[@more@]
Com que no estic bé del tot del refredat, el
veterinari em va dir que encara no podia sortir al carrer. Els meus
amos, que estan al cas de tot, m’han fet un lavabo personalitzat…
Si és que no podia sortir res normal d’un informàtic i una dissenyadora!
[@more@]
Aquest matí m’he quedat amb una mica de gana. Com que la planta del menjador ja feia dos dies que la rosegava, he decidit deixar la verdura i investigar gustos nous. Els DVDs de sota la tele m’han fet de segon plat. "Pulp Fiction" i "Tiburón" m’han servit d’aperitiu abans de fer una mica de migdiada sobre aquell sofà tan còmode… molt més que el què ells en diuen el meu llit.
[@more@]
